Gira la roda, gira

Ensenyament, vivències i bibicletes al IES Camp de Túria, per Miguel Angel Barona Sellés

L´Institut de Llíria fa 50 anys. Els anys de formació entre la infantesa i l´edat adulta al meu parer són dels més lliures i de més aprenentatge. L´escola roman quelcom d´àmbit local, l’institut comarcal i ja la universitat, com el seu nom indica, ens obre el mon sencer.

Quan entre els anys 1989 i 1993 vaig ser alumne de l’IES Camp de Túria llavors encara s’estudiava Llatí,  els llibres eren ben gruixuts, les pissarres no eren digitals, no s’estilava la gamificació, ni mancaven els deures per a casa, que s’escrivien i es corregien a mà. Els alumnes encara no patien les poderosíssimes distraccions actuals, ni la dèria d´escurçar etapes i, per regla general, es preaven d´estudiar i traure bones notes.

Va ser en eixe marc temporal que no em resisteisc a recordar unes vivències que ho mereixen. Quan tres professors valents, Juan Carlos,  Quique  i, liderant,  Manolo Rizo, fora de l´horari lectiu, assumint responsabilitats hui impensables, ens varen brindar la possibilitat de conèixer per quatre anys consecutius el bo i millor de la història, la cultura, l´arquitectura i l’art d’Europa occidental amb el propi esforç, ço és pedalejant, suant-ho.

Vàrem fer el camí de Sant Jaume des de Pamplona, no per la indulgència sinó per la sapiència, pel mil·lenari camí francès, amb l´octogonal església templera d´Eunate, aquells inacabables camps de blat castellans, el formidable alto do Poio en Cebreiro i la vista del Monte do Gozo assenyalant el final del pelegrinatge. També la ruta en França Del romànic al gòtic (Cluny, Fontenay, Vézelay, Chartres, Amiens, Reims, Beauvais, Laon, París). Remuntàrem el Rin (Estrasburg, Spira, Worms, la universitària ciutat de Heidelberg amb el seu passeig dels filòsofs i la imponent catedral de Colònia) i després Bèlgica (Aquisgrà, Lovaina, Brussel·les, Gant, Bruges) i els Països Baixos  fins  Amsterdam i en l´últim viatge creuaren el tres passos alpins. Molt més del que molts viatgen en tota la vida, aprenent, ajudant-se, creixent com a persones.

Hom viu el moment, el temps fuig, la roda gira i segueix girant. Hem passat per moltes més històries, però a eixa edat, una experiència tan plena, tan enriquidora no és gaire usual i la visquérem gràcies al mestratge extraordinari de Manolo Rizo, Juan Carlos Remolina i Quique Atienza professors de l´Institut de Llíria, que fa 50 anys.